divendres, 24 d’octubre del 2014

El Partenó (Carla Ballester)

1. Dades generals de l’obra

1.1 Identificació
El Partenó és una obra escultòrica de la Grècia clàssica dedicada a la deessa Atenea (d’aquí deriva el nom d’Atenes). Era un temple situat a l’acròpolis d’Atenes i no estava destinat al culte, sinó que allà nomes es trobava el tresor i l’escultura d’Atenea.

1.2 Autor  
Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies. L’obra va ser demanada per Pèricles.

1.3 Dates de construcció i context històric
Obra Pertanyent a l'època de màxima esplendor a Grècia ,( Segle V A.C.), l'etapa veritablement clàssica. Atenes és rica i poderosa, la democràcia arriba al seu desenvolupament extrem gràcies a la participació intel·ligent dels ciutadans i al lideratge de Pèricles, qui decideix invertir diners de la ciutat en obres transcendents com en Partenó.

L’any 447 A.C. encomana a l’escultor Fidias la construcció d’un conjunt de santuaris per a reemplaçar un temple anteriorment destruït per l’enemic persa.
Es persegueix l’ideal de I l’idealisme més extrem, ja que L'home és el centre de totes les coses i persegueixen tots els models basats en l’home. Fins hi tot els déus tindran caràcters humans : vicis , manies , costums , fins a forma humana.

l’arquitectura grega i , en general , tot l’art grec  és una art feta per a l'home amb proporcions Humanes , a diferència de l’art de les civilitzacions Fluvials.

Aquesta obra, com ja hem dit, es realitza en el gran segle de Pèricles , home fort de la polis d'Atenes , que la fa estar al capdavant de tota Grècia , del desenvolupament de les Ciutats -Estats Independents . A Atenes impera la democràcia i el suport a les arts i les ciències ( Desenvolupament de la Filosofia , de la medicina , de l'arquitectura ... ) . No obstant això , davant d’ Atenes , hi havia una  altre polis Igual de forta , Esparta , amb un ideal de vida molt més oligàrquic, militar i disciplinari, que convocarà una aliança de polis contra Atenes, la qual serà derrotada a les guerres del Peloponès (404-431a.c.).

L'herència cultural de de Grècia sobre la societat occidental és immensa, avui se segueix buscant el mateix ideal de bellesa, de perfecció, d’equilibri i harmonia. A més , el teatre , la filosofia , la medicina , la història , la Política de la democràcia ... són ciències que tenen origen el món hel·lènic.





1.4 Estat actual de l’edifici.
Es tracta d’un monument propietat de la humanitat i no nomes dels grecs (patrimoni de la UNESCO), així dons encara que hi hagi crisi a Grècia, el projecte segueix endavant. En aquests moments es fa de manera més lenta però constant. Aquesta restauració i manteniment es duu a terme amb fons de països estrangers.



El Partenó ha patit molt al llarg del temps, així com a les últimes restauracions, on a algunes de les seves escultures se li va col·locar ferro, el qual es va oxidar, a demés de que els seus marbres es van expandir i alguns es van arribar a trencar, posant en risc l’estabilitat estructural.
Actualment s’està utilitzant noves tecnologies que ajuden molt a processar més ràpid tota l’obra del monument. Els experts grecs han utilitzat una tècnica làser amb la que han netejat el marbre de l’edificació.
A l’hora de restaurar el Partenó s’han comès alguns errors com la col·locació d’elements arquitectònics de forma errònia i presenten alteracions en les seves característiques morfològiques (morfologia= estudi de les formes i estructures).

2. Anàlisi formal

2.1 organització de l’espai
el primer que trobem és un pòrtic a la part del radere, d’això se’n diu pronaos, i és l’entrada al recinte sagrat. Després segueix un gran espai rectangular amb dues sales:
· la naos, o càmera principal.  Té la planta rectangular i esta dividida per una columnata d’estil dòric en dos nivells no forma d’U que emmarca l’estàtua d’Atenea. Aquesta escultura és obra en Fidies i medeix dotze metres d’alçada.

· el Partenó o càmera de les vestals del temple, lloc ones guardava el tresor d’Atenea i el tresor públic. Aquesta sala més petita esta dividida per quatre columnes jòniques.
Finalment trobem l’opistòdom o pòrtic posterior que permet l’accés a la càmera de les vestals.




2.2 materials i sistemes constructius
estava fet de marbre , el material que utilitzaven sempre per les seves obres. Consideraven que potenciava la seva bellesa: era el material noble per excel·lència. Aquest marbre provenia d’una zona muntanyosa del nord-est d’atenes.

2.3 l’espai exterior 
‘es un temple octàstil perquè té  vuit columnes a la façana principal, amb dos pòrtics hexàstils (sis columnes). El temple s’alça sobre un estilobat i dos estereòbats, que constitueixen l’escalinata que dona accés a l’edifici des de qualsevol dels costats.


2.4 Elements decoratius
es distribuïa en tres categories.



Les mètopes, tallades en alt relleu, per sobre de les columnes exteriors del temple, envoltant tot el seu perímetre.

Mètopes

Sobre les columnes interiors, el fris, tallat en baix relleu, envoltava també l'edifici. Finalment, a l'exterior, els frontons remataven els dos extrems curts del temple, amb figures de ple volum, més grans que el natural.

A més del programa decoratiu arquitectònic, Fídies va elaborar per al Partenó una gegantina estàtua que es va col·locar al santuari del temple. La seva obra va aconseguir fama universal. Era un representació d'Atenea, de més de deu metres d'alt, enterament recoberta d'or i ivori. Per aquest motiu va ser coneguda al món antic com la Criselefantina.



Les mètopes son un dels elements que estructuren el fris dòric. Es tracta d'espais gairebé quadrangulars, generalment ocupats per alt relleus, disposats sobre les columnes. Les mètopes s'alternen en el fris amb els tríglifs, entalladures verticals que simulen petites columnes.

Fris del nord

El Partenó comptava amb un total de 92 mètopes que decoraven el seu exterior. El conjunt es dividia temàticament en quatre seccions, corresponents als quatre costats del temple. Cadascuna de les seccions, narrava una gran batalla mítica: la Gigantomàquia a l'est, la batalla entre els làpides i els Centaures al sud, la Amazonomaquia a l'oest i la destrucció de Troia al nord.
Els combats eren el reflex simbòlic de les guerres contra els perses, lliurades al començament del segle V aC En tots ells, els grecs s'enfronten a un element bàrbar, representat pels Gegants, els centaures, les amazones i els troians respectivament. La decoració es convertia així en una gran al · legoria de la victòria i del poder atenès.
El fris jònic
El perímetre interior del Partenó estava recorregut per un fris jònic. Igual que el dòric, se situava just per sobre de les columnes. Però a diferència d'ell, es decorava amb un baix relleu continu.
El fris del Partenó tenia 160 m de llarg. S'hi representava la processó de les Panatenees. Aquesta era l'acte central de les celebracions que, anualment, es realitzaven en honor a la deessa Atenea.
La lectura del fris començava a la cantonada sud-oest i avançava pels costats nord i sud, fins a unir-se en la façana principal, a l'est. Al costat de la decoració d'aquest espai, el més rellevant del temple, destaca en el fris, pel seu ritme i la seva força, la processó de genets i cavalls, un dels moments culminants de l'art clàssic.
els frontons


Els extrems més curts dels temples grecs es coronaven amb dos espais de forma triangular que decoraven, íntegrament, amb escultures d'embalum rodó. Aquests rematades s'anomenen frontons.
La decoració dels frontons del Partenó fa referència a dos episodis de la vida d'Atenea, la deessa protectora de la ciutat d'Atenes. A l'oest, es representava la disputa entre Atenea i Posidó pel domini de l'Àtica. A l'est, sobre la façana principal del temple, es representava el naixement d'Atenea, del cap del seu pare Zeus.


El Partenó estava pintat
Estem acostumats a lloar la qualitat i la blancor del marbre utilitzat en el Partenó. Però, a l'antiga Grècia, la major part d'aquest marbre estava pintat. No només policromaven les escultures que decoraven els temples, sinó també la seva arquitectura. I, en aquest aspecte, el Partenó no va ser una excepció. Fins fa poc temps no s'ha tingut constància física de la policromia de l'edifici.
Però, les noves tecnologies ens desentranyen poc a poc l'aspecte del colorit que una vegada va inundar mètopes, fris i frontons.

3. Anàlisi estadística i significat de l’edifici

3.1 Elements formals
Krépis O crepidoma
És l'element de transició entre el sòl natural i l'edifici. Tot el conjunt s'assenta sobre una plataforma o basament, formada per tres graons, dos inferiors que en conjunt s'anomenen estereòbat i un de superior estilobat, sobre el qual s'alcen les columnes.
la columnata exterior
El temple és perípter octàstil. Per tant té 8 columnes a les façanes i 17 en els laterals que en conjunt sumen 46 columnes dòriques el fust, de 10,43 metres, està dividit en 11 mòduls o tambors i està recorregut en sentit longitudinal per estries, unides a aresta viva.

Les columnes no tenen basa, s'assenten directament sobre l’estilobat. Els capitells són també dòrics i estan formats per equí i àbac; s'uneixen al fust per mitjà d'una motllura còncava anomenada collarí i sobre ells descansa l’entaulament.
entaulament
Per sobre dels capitells de les columnes es disposa un entaulament organitzat, de baix a dalt, en tres parts:
· arquitrau
· fris
· cornisa
El arquitrau és llis. El fris està constituït per una successió alternant de tríglifs (formats per estries verticals) i mètopes (que presenten decoració escultòrica). Remata el conjunt una cornisa, sortint respecte als elements anteriors.
Les vuit columnes del front donen lloc a catorze mètopes (dos per cada un dels set intervals) i, en conseqüència, a quinze tríglifs. Els tríglifs coincideixen amb els eixos de les columnes, mentre que els extrems es desplacen al tall del entaulament.
coberta
La coberta és adovellada a dues aigües. La teulada és de fusta i les teules de marbre pentèlic.
frontó
En cada un dels costats menors, entre la cornisa i la teulada es genera un ampli espai triangular denominat frontó, el perímetre exterior apareix recorregut per una cornisa sortint, de manera que l'espai interior, o timpà, queda lliure per ser decorat amb escultures . El frontó té forma de triangle isòsceles de base 6 i altura 4. Els seus costats iguals mesuren 5. Poden descompondre en dos triangles rectangles de proporció 3-4-5.
cambres del temple
El Partenó està compost per dos pòrtics i dues càmeres interiors no comunicades entre si. Ambdues càmeres estaven tancades per portes de bronze.


3.2 Funció de l’edifici
el partenó no era un temple culte ja que no hi ha altar, va ser una ofrena monumental les divinitats com a agraïment als seus favors i una demostració de la grandiosa Atenea
3.3 elements simbòlics
•L’ordre arquitectònic utilitzat per a la construcció de l'edifici va ser el dòric.
•La decoració escultòrica del Partenó va ser encarregada al taller de Fídies.
•A les mètopes hi havia representades en relleu les quatre lluites mitològiques d'Atena i Teseu per defensar la ciutat contra els gegants (gigantomiàquia), els centaures (centauromàquia), les amazones (amazonomàquia) i la guerra de Troia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Post nuevo Post antiguo Home