diumenge, 30 de novembre del 2014

RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI
Dades generals de l’obra
Títol de l’obra : El Retrat eqüestre de Marc Aureli
Autor: Desconegut
Cronologia: Any 175 dC.
Tipus: escultura exempta
Material emprat: Bronze daurat
Tècnica: La fosa perduda
Estil: Romà Alt imperial
Tema: retrat
Funció: propagandística
Localització: Plazzo dei Conservatori, al Museu Capitulí de Roma
Estat actual: carència d’un cabdill d’un bàrbar suplicant clemència a l’emperador.
Context històric:
Degut a la impossibilitat de governar el gran territori que els roman havien conquerit durant l’expansió republicana en el  període imperial (31Ac-476 dC), a Roma es va establir un nu sistema polític, el qual era dirigit per un governador  o també reconegut com  el Cèsar. Consistia en dividir el territori en diferents províncies.

La societat romana disposava d’una sòlida estructura social, econòmica, política i comercial , a més de que el poble romà va rebre una gran influència cultural per part dels grecs. Durant aquesta època l’art es va utilitzar com a instrument de demostració de poder, per tant era molt recurrent i freqüent la construcció i aixecament de nous edificis  públics i privats en les ciutats romanitzades. Sobretot en aquest tipus de societat romana , era molt important demostrar qui era el que dominava sobre els altres amb preferència , es a dir qui era el que estava al cim jeràrquic , el més poderós, i aquest era el Cèsar o emperador.
Els romans, per tant van recórrer a la imatge per tal d’assolir la magnificació del càrrec. Es feien servir diferents tipologies de tipografia per a demostrar la preeminència del Cèsar sobre els altres, fis ho tot es podia recórrer a la mitologia o divinització.

Desprès de varies dinasties entre d’elles la dinastia dels Antoni al la qual va pertànyer Marc Aureli Antoni August protagonitzada per guerres, durant l’any 230 , que es coneix com a anarquia imperial , on els militars agafaren el poder per protegir la l’imperi contra els bàrbars. Les guerres continues van provocar l’endeutament per la manteniment de l’ exèrcit t i l’empobriment de la ciutat acompanyat de la pèrdua de la identitat i la crisi religiosa deguda a les invasions orientals. Un exemple va ser la gran persecució dels cristians.

Tècnica
Ens trobem davant de l´ únic exemple conservat del retrat eqüestre realitzat en bronze a l’època romana. Es va identificar erròniament amb Constantino això el va salvar de que fos fos per  utilitzar material.

El material i la Técnica amb que es va realitzar es el bronze daurat al foc i a la cera perduda seguint la tradició dels grans bronzistes grecs, de la que els romans van seguir la tradició o tècniques.
Mètode de la cera perduda, cap a la meitat del segle VI aC l escultor Teodor de Samos va definir la tècnica de la cera perduda, aquesta va revolucionar l´ escultura. Aquesta tècnica permetia crear estàtues de bronze de gran mida i amb qualitats resistents i plàstiques, millor que el marbre i la fusta. 

Permetia tota mena de detalls, gest i moviment. Exemple Centauro de Royos.
Aquesta tècnica consistia a fer una primera figura de fanga amb la forma de l´ objecte realitzat. Posteriorment es recobria amb una fina capa de cera i una altre vegada una capa de fang. El bronze era abocat per uns forats situats a la part superior i s’ anava desplaçant. Una vegada refredat tot el conjunt, es trencava la capa de fang exterior, quedant el bronze final.

 El tema que fa referència és el poder d´ aquí la seva grandària. El modelat i la textura del retrat es llisa i dura, per tant dona sensació de duresa. Es una figura pesada, buida per dins i no dona sensació de fred així com el marbre si. És llisa encara que té parts rugoses com el coll del cavall i el cabell de Marc Aureli. El poc que es conserva de marbre es pot dir que era brillant.
Escultura de volum rodó, se li pot donar la volta. Està situada en un espai tancat. La seva alçada és de Escultura de volum exempta, pot ser vista per diversos punts de vista.

El conjunt emperador cavall presenta una composició equilibrada i tancada. Es una figura asimètrica. Presenta formes geomètriques, cara forma rodona ovalada, línies rectes i corbes. És un grup tancat que expressa serenitat, mesura i equilibri. Figura de l’ emperador desproporcionada respecte a la grandària del cavall per ressaltar poder i grandesa. Representa moviment i aquests s’ aconsegueix amb la pota aixecada, la roba i el cos lleugerament inclinat.
La llum entra de cara i il·lumina bona part del davant, part del cap. Als plecs no arriba la llum



.

Escultura romana, commemora a líders militars.

Anàlisi d' estilística i significació.
Es representa a l’emperador com exaltant la seva grandesa i poder.
Es pot apreciar que és un home madur encara que no ancià. Vesteix a l’estil de l’apoca, amb una túnica curta i un  paludamentum (manta de l’exèrcit ) i unes botes de patrici. Té una abundant cabellera i arrissada com la barba.

El braç dret es pot interpreta com a ordre de senyal per al l’exèrcit, símbol de pacificació o per rebre les aclamacions i admiracions del pobre.
El  fet de que no posseeixi cap armadura ni cap tipus d’arma ens el presenta com un emperador pacífic.

Es pot  observar que el cavall en comparació amb el emperador no es molt gran ja que els peus li pengen sota la panxa ( o barrigeta*) . No hi ha estreps  perquè en aquella època no existien i no es varen començar a utilitzar fins al segle VI Dc.

El cavall es representat com un animal potent, amb les venes exaltades i voluminoses, plecs a la pell i un coll de grans dimensions.

Tot i que té un rostre de continuïtat i seriós una un dinamisme entre l’emperador i el cavall, es pot apreciar ja que el cavall te la pota davantera dreta aixecada , el que demostra una vegada més el símbol de pacificació.


Funció i influències
L’estàtua té una funció propagandística. En aquest cas l’estampa d’un home a cavall és molt temàtic una influència anterior seria  l’ anomenat Cavaller Rampín, del Segle VI aC de l’època grega antiga que representa un Kuorus sobre un cavall.
Va ser una gran influència en l’època del renaixement, com ara en l’estàtua la Gattamela de Donatelo (1453) i el  Verrochio Colleoni  (1479-88) del mateix autor , Donattelo, Venècia.


la Gattamela: en aquest cas si que porta armadura i estreps, però la pota davantera del cavall està aixecada . 

Verrochio Colleoni, en aquest cas el cavall te més grandària que el cavaller , però no porta cap tipus d'arma. La pata davantera esquerra està aixecada també.

Estefanía Lozano i Carla González.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Post nuevo Post antiguo Home