El Futurisme

L'any 1909, el poeta italià Filippo Tomaso Marinetti va publicar el Primer Manifest Futurista, en el qual exposava les claus ideològiques del nou moviment, amb frases provocadores com aquesta: Un automòbil de competició que sembla córrer sobre metralla és més bell que la Victòria de Samotràcia. El Futurisme és el primer moviment que parteix d'un Manifest que defineix la seva ideologia i els seus membres es comporten com un grup amb objectius prèviament fixats. Milà, la gran ciutat industrial del nord d'Itàlia, va ser la capital del Futurisme.

El principi bàsic d'aquest moviment és la negació total dels valors del passat (S'ha de cremar els museus!, exclama Marinetti en el seu manifest), amb l'objectiu de reivindicar només el futur, representat per la màquina i les innovacions tècniques. Malgrat aquesta exaltació de la novetat i del progrés tècnic, els futuristes van ser molt conservadors en aspectes com ara el rebuig del feminisme; d'altra banda, la fraseologia de marinetti no és gaire original i recull idees i frases de Niestzche i de Walt Whitmann, entre d'altres.

Els principals artistes futuristes van ser Umberto Boccioni (1882-1916), Carlo Carrà (1881-1966), Gino Severini (1883-1966) i Giacomo Balla (1874-1958). La principal preocupació que es manifesta en la pintura i l'escultura futurista és la captació del moviment, del canvi, de la transformació. Per tal d'aconseguir-ho, utilitzen recursos propis del Cubisme: figures definides per plans geomètrics, simultaneïtat de diferents punts de vista, etc. Aquest intent de captar el moviment per mitjà de procediments derivats del Cubisme ha fet que alguns autors considerin el Futurisme com un Cubisme dinàmic.

El pintor que va portar més lluny l'obsessió pel moviment va ser Giacomo Balla, que utilitza la tècnica de repetir les imatges, superposant-les com en una seqüència fílmica (Velocitat abstracta: ha passat un automòbil). La descomposició de les formes va portar Balla a resultats molt propers a l'abstracció.

Umberto Boccioni, un dels màxims representants del Futurisme, va traslladar també aquests principis a l'escultura en Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913), obra en bronze que representa un home en posició de marxa. Tot i el rebuig teòric de l'art del passat, la figura sembla inspirada en les escultures hel·lenístiques que, com la Victòria de Samotràcia, utilitzen els plecs dels vestits per a donar sensació de moviment. Boccioni utilitza volums còncaus i convexos que es tallen en arestes molt marcades per tal d'aconseguir el mateix efecte dinàmic. Segons les seves pròpies paraules, volia trobar no la forma pura, sinó el ritme plàstic pur; no la construcció del cos, sinó la construcció de l'acció del cos.

Les idees dels futuristes i la seva fraseologia exaltada van ser utilitzades pel feixisme italià en la seva exaltació del nacionalisme, la violència i el militarisme. És ben significativa aquesta frase de Marinetti: Volem glorificar la guerra, única higiene del món, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes, les belles idees que maten ... Malgrat que alguns dels iniciadors del moviment estaven més a prop de l'anarquisme que no del moviment ultradretà, l'apropiació per part del feixisme de la seva estètica i de les seves idees ha portat a una identificació entre Feixisme i Futurisme, que ha influït en una valoració negativa del moviment per una part de la crítica.